Port webcams

Vitamina blava per a la nàutica. Article de Margarita Diez, Gerent del Port de Mataró

El món està canviant i la pandèmia ha estat un accelerador que ens ha obligat a canviar la nostra forma de vida. Ens ha fet veure més el poder de les emocions, el valor de la proximitat i l’aposta necessària en la innovació.
Al sector nàutic la “Vitamina Blava” ajuda a potenciar tot allò que ens fa forts, valorar el que tenim a prop i obrir el sector portuari al públic en general. En l’economia blava tenim tres grans nínxols amb un gran potencial:


• La nàutica ha de fer el pas per obrir-se al gran públic
• El turisme pot oferir experiències per descobrir la mar de diferents formes
• La sostenibilitat i la innovació ens han d’oferir nous materials i energies

La nàutica a Espanya està per sota de les 5 embarcacions per cada 1.000 habitants, mentre que a Noruega està per sobre de les 150, malgrat les condicions meteorològiques. A més dels usuaris que tenen embarcacions hi ha una majoria que fa un ús inferior a 15 dies l’any. Aquestes dades ens donen una idea del potencial que tenim. Cal començar pels més joves, potenciant la vela a les escoles amb l’Esport blau i fomentant Setmanes Blaves i casals. Cal diversificar l’oferta per arribar a totes les butxaques, amb activitats per a totes les edats i amb alternatives a la propietat de vaixell: lloguer, ús compartit, abonats, temps a disposició, etc. Iniciatives com el Marina Day o Navegar té Premi afavoreixen la navegació entre ports. Tal com han fet altres esports, la nàutica també s’ha de popularitzar.

El turisme, el gran motor econòmic, està basat en l’aprofitament dels primers 20 metres de platja. Cal diversificar l’oferta turística per oferir experiències que siguin un atractiu, tant per al turista com per al ciutadà local, la mar com a destinació. Així, es poden oferir paquets per fer tastets de diferents esports com ara, submarinisme, rem, vela, surf, paddle surf, motos d’aigua o sky. A més de sortides de pesca, d’albirament d’espècies, de navegació clàssica, de natura o de fotografia. Aquestes experiències es poden combinar amb degustacions gastronòmiques i maridatges de la zona. I pels més aficionats, cal fomentar el turisme a bord, els xàrters i els creuers de petita eslora, el vaixell com a mitjà d’allotjament i transport que ens permet descobrir la costa. Per tot plegat, és necessari sumar esforços i cooperar entre diferents sectors per crear aquestes sinergies entre hotels, activitats esportives, navegació, gastronomia i formes de col•laboració publicoprivada.

La innovació i la sostenibilitat han de tenir un paper cabdal en el futur i adoptar compromisos actius en la lluita contra el canvi climàtic, atès que les zones costaneres són especialment vulnerables al canvi climàtic. Cal donar una resposta a les problemàtiques en matèria d’energia, residus, nous materials i temporals. Adaptar els motors a fonts d’energia renovables, igual que en el sector de l’automoció, és una revolució imminent i tècnicament avançada. La problemàtica dels residus i de les embarcacions abandonades fan que calgui desenvolupar tècniques de recuperació de materials, especialment pel que fa a laminats i bateries, elements contaminants i cada cop més abundants, així com tècniques per allargar la vida útil de les embarcacions, facilitant el seu manteniment i l’economia circular. Tanmateix, els nous materials poden suposar una revolució, com ho han estat la fibra de carboni i el keblar, actualment altres materials estan entrant en la indústria nàutica com ara, nanofibres conductores, teixits lumínics, pintures fotovoltaiques i recobriments viscoelàstics. Per tot això és tan important la formació tècnica especialitzada i la col•laboració entre els centres de recerca i les empreses.

Les infraestructures portuàries també s’han d’adaptar al canvi climàtic i cal protegir les bocanes a garbí, dotar els espatllers de botaones i bermes per tal que no passin les onades. Paral•lelament, adoptar mesures de mobilitat sostenible com ara circuits de bici, punts de recàrrega de vehicles elèctrics i espais d’amarratge per a transeünts.

Cal integrar els ports amb el territori amb espais de passeig oberts i atractius, punts per prendre fotografies úniques, itineraris didàctics i esportius, zones lúdiques i fins i tot elements singulars com escultures, fonts ornamentals o elements del patrimoni cultural o marítim.

Pel que fa a la seva explotació, les noves tendències del lloguer envers la compra, obliguen a canviar d’un sistema de gestió patrimonial a un de prestació de serveis. Cal posar més amarradors i espais a disposició de les empreses de servei, així com facilitar rampes d’accés i marines seques, ja que en aquests darrers anys s’ha incrementat significativament el nombre de matriculacions de motos d’aigua i embarcacions pneumàtiques. A més, l’oci nocturn que en alguns ports havia estat l’ús predominant, amb el pas del temps s’ha comprovat que altera la natura del port i els nous serveis portuaris necessiten aquests espais. Es necessita un nou concepte que aglutini usos portuaris adequats a les noves demandes socials. El futur de l’indústria nàutica i de les activitats portuàries tenen aquests reptes, i l’èxit de la seva transformació vindrà determinat per l’esforç comunicatiu i la col•laboració entre els diferents agents i àmbits.

El port de Mataró ha iniciat aquests canvis amb una important transformació tant en obres com en model de gestió. Es farà una inversió de 5,6 milions d’euros per adaptar el dic de recer al canvi climàtic, remodelar la façana comercial amb més espais públics, una font lúdica i ornamental, accessos més amplis i més tram de carril bici, uns vestuaris per a grups, noves oficines a l’entrada del port i una modernització dels serveis. En paral•lel, s’està treballant en un nou model de gestió dels locals per promocionar les activitats nàutiques, esportives i de restauració, amb un règim econòmic variable adaptat a cada client. S’han signat convenis amb les entitats que promocionen la vela i els esports nàutics, les que vetllen per la natura i especialment per la posidònia i pel patrimoni marítim. També s’ha signat un conveni amb la Universitat Tecnocampus i amb l’Ajuntament de Mataró per al lliurament dels premis a la innovació Bluact. Aquests projectes donaran una nova projecció al port i el 2021 esperem poder veure un nou port de Mataró.